CABECERA
Secció Espanyola | Illes Balears | Mallorca
CONTENIDO
Inici Notícia
Notícia
Mallorca. 24-01-12
Cas Garzón: ningú ha de ser jutjat per investigar violacions de drets humans
El Tribunal Suprem ha de tenir en compte en el procés les obligacions de dret internacional que pesen sobre l'Estat espanyol
Avui dimarts, 24 de gener, comença al Tribunal Suprem el procés judicial contra el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, en el qual es persegueix penalment el magistrat, actualment suspès, per haver iniciat una investigació sobre violacions a drets humans comeses durant la guerra civil i el franquisme.
Amnistia Internacional considera escandalós que un magistrat sigui jutjat per buscar la justícia, la veritat i la reparació per a les víctimes i els familiars d'una violació massiva de drets humans. La investigació dels abusos contra els drets humans és una obligació de dret internacional per a l'Estat espanyol, incloent el Poder Judicial en el seu conjunt.
Al jutge de l'Audiència Nacional se l'acusa d'un presumpte delicte de prevaricació per haver obert una causa per investigar la desaparició forçada de 114.266 persones entre el 17 de juliol del 1936 i desembre de 1951. A Garzón se l'acusa, entre altres qüestions, de no aplicar conscientment la Llei d'Amnistia del 1977 en la instrucció del cas.
Amnistia Internacional considera irrellevant que la investigació del jutge Garzón infringís o no la legislació nacional espanyola, ja que és justament la Llei d'Amnistia de 1977 la que impedeix iniciar judicis per delictes de dret internacional, un fet que suposa un incompliment de les obligacions contretes per Espanya en virtut del dret internacional. Per a l'organització, mai no pot considerar-se com un delicte la investigació de violacions de drets humans, malgrat que per això sigui necessari deixar de banda una llei d'amnistia o altres normes relatives a la prescripció dels delictes.
A més, és profundament preocupant la dilació que ha sofert la investigació dels crims de desaparició forçada durant la guerra civil i el franquisme. Una de les investigacions d'Amnistia Internacional actualment en curs, les conclusions definitives de la qual es faran públiques enguany, sembla evidenciar que almenys quatre processos d'investigació d'aquests crims s'han vist postergats i el seu progrés ha estat condicionat a la decisió final per part del Tribunal Suprem en la causa contra Garzón.
Aquesta investigació sembla demostrar, alhora, que els criteris utilitzats per fonamentar els càrrecs contra el jutge han estat esgrimits per jutjats territorials que investigaven els crims comesos durant el franquisme per arxivar massivament els procediments. L'organització considera que aquest fet està afectant de manera greu els drets de les víctimes i les seves famílies.
D'altra banda, Amnistia Internacional demana a les autoritats espanyoles que centrin els esforços a revelar la veritat dels milers de desaparicions forçades, execucions extrajudicials i actes de tortura comesos durant el franquisme i a proporcionar reparació plena a les víctimes i a les seves famílies.
En conseqüència, Amnistia Internacional insta el Tribunal Suprem al fet que es pronunciï en línia amb les obligacions de dret internacional que pesen sobre Espanya, aplicant els tractats internacionals subscrits per aquest estat que prohibeixen l'aplicació de l'amnistia o la prescripció als delictes de dret internacional, entre els quals figura la desaparició forçada de persones.
Informació addicional
Els fets que es van cometre durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista ja eren reconeguts com a crims de dret internacional en el moment de la seva comissió.
Els efectes legals que es deriven de la condició de crims de dret internacional són, entre altres, la imprescriptibilitat de l'acció penal i la prohibició d'aplicar amnisties o indults a les persones responsables de tals conductes, fins que no s'hagi celebrat un procés judicial independent i imparcial on s'aclareixin plenament la veritat dels fets i es dirimeixin les responsabilitats penals corresponents.
La Llei d'Amnistia de 1977 i altres mecanismes d'impunitat han estat invocats expressament per perseguir un jutge que ha intentat donar resposta a víctimes de desaparició forçada i les seves famílies. El Comitè de Drets Humans i el Comitè contra la Tortura, de l'ONU, han assenyalat que Espanya ha de revocar la Llei d'Amnistia. Han reiterat a les autoritats espanyoles que la desaparició forçada i la tortura són crims pels quals no poden aplicar-se amnisties i que no prescriuen.
Amnistia Internacional considera escandalós que un magistrat sigui jutjat per buscar la justícia, la veritat i la reparació per a les víctimes i els familiars d'una violació massiva de drets humans. La investigació dels abusos contra els drets humans és una obligació de dret internacional per a l'Estat espanyol, incloent el Poder Judicial en el seu conjunt.
Al jutge de l'Audiència Nacional se l'acusa d'un presumpte delicte de prevaricació per haver obert una causa per investigar la desaparició forçada de 114.266 persones entre el 17 de juliol del 1936 i desembre de 1951. A Garzón se l'acusa, entre altres qüestions, de no aplicar conscientment la Llei d'Amnistia del 1977 en la instrucció del cas.
Amnistia Internacional considera irrellevant que la investigació del jutge Garzón infringís o no la legislació nacional espanyola, ja que és justament la Llei d'Amnistia de 1977 la que impedeix iniciar judicis per delictes de dret internacional, un fet que suposa un incompliment de les obligacions contretes per Espanya en virtut del dret internacional. Per a l'organització, mai no pot considerar-se com un delicte la investigació de violacions de drets humans, malgrat que per això sigui necessari deixar de banda una llei d'amnistia o altres normes relatives a la prescripció dels delictes.
A més, és profundament preocupant la dilació que ha sofert la investigació dels crims de desaparició forçada durant la guerra civil i el franquisme. Una de les investigacions d'Amnistia Internacional actualment en curs, les conclusions definitives de la qual es faran públiques enguany, sembla evidenciar que almenys quatre processos d'investigació d'aquests crims s'han vist postergats i el seu progrés ha estat condicionat a la decisió final per part del Tribunal Suprem en la causa contra Garzón.
Aquesta investigació sembla demostrar, alhora, que els criteris utilitzats per fonamentar els càrrecs contra el jutge han estat esgrimits per jutjats territorials que investigaven els crims comesos durant el franquisme per arxivar massivament els procediments. L'organització considera que aquest fet està afectant de manera greu els drets de les víctimes i les seves famílies.
D'altra banda, Amnistia Internacional demana a les autoritats espanyoles que centrin els esforços a revelar la veritat dels milers de desaparicions forçades, execucions extrajudicials i actes de tortura comesos durant el franquisme i a proporcionar reparació plena a les víctimes i a les seves famílies.
En conseqüència, Amnistia Internacional insta el Tribunal Suprem al fet que es pronunciï en línia amb les obligacions de dret internacional que pesen sobre Espanya, aplicant els tractats internacionals subscrits per aquest estat que prohibeixen l'aplicació de l'amnistia o la prescripció als delictes de dret internacional, entre els quals figura la desaparició forçada de persones.
Informació addicional
Els fets que es van cometre durant la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista ja eren reconeguts com a crims de dret internacional en el moment de la seva comissió.
Els efectes legals que es deriven de la condició de crims de dret internacional són, entre altres, la imprescriptibilitat de l'acció penal i la prohibició d'aplicar amnisties o indults a les persones responsables de tals conductes, fins que no s'hagi celebrat un procés judicial independent i imparcial on s'aclareixin plenament la veritat dels fets i es dirimeixin les responsabilitats penals corresponents.
La Llei d'Amnistia de 1977 i altres mecanismes d'impunitat han estat invocats expressament per perseguir un jutge que ha intentat donar resposta a víctimes de desaparició forçada i les seves famílies. El Comitè de Drets Humans i el Comitè contra la Tortura, de l'ONU, han assenyalat que Espanya ha de revocar la Llei d'Amnistia. Han reiterat a les autoritats espanyoles que la desaparició forçada i la tortura són crims pels quals no poden aplicar-se amnisties i que no prescriuen.
Compártelo