En 2007, un abocament de petroli va destrossar una regió del Delta del Níger, sumint la població en la pobresa. Ara depenen de la terra contaminada per al seu suport, i no tenen accés regular a aigua potable. Amb tot, i a pesar dels seus enormes beneficis com a empresa (28.600 milions de dòlars en 2011). Shell es nega a reconéixer el desastre, a netejar la zona i a pagar les indemnitzacions a les comunitats afectades.
El diumenge dia 13 de maig a partir de les 11:30 va tindre lloc en el Jardí del Túria, dins de les accions d’Amnistia Internacional València davall el lema “Shell, ni paga ni neta”, una concentració per a visibilitzar la situació de vulneració dels drets econòmics i socials que patixen centenars de milers de persones residents en l’àrea del delta del Níger, a causa del deteriorament mediambiental produït pels abocaments produïts per la gegant petroliera Shell.
L’acte de carrer va consistir en un teatre de guinyol per als més menuts, en el que es narraven les desventures de Chris, un pescador de la regió del delta, i de la tia Amnis, provocades per la contaminació de l’empresa de Menut Shelldo.
A més, es va realitzar una performance en què es posava de manifest que l’empresa Shell no assumix les seues responsabilitats respecte dels efectes devastadors dels seus abocaments sobre el medi ambient de la zona, que ha provocat que centenars de milers de persones hagen perdut el seu principal mig de subsistència, que consistia fonamentalment en l’agricultura i la pesca.
També es va disposar una taula informativa i de firmes per a sol·licitar a l’empresa petroliera la neteja i reparació Del Delta del Níger. . Totes les firmes arreplegues en l’acte, junt amb les obtingudes a través de la pàgina web de l’Organització, seran entregades de forma simultània en la seu central de Shell a Holanda, el dia 22 de maig, dia en què se celebra l’Assemblea General d’accionistes.

Twitteractua .

Vídeo informatiu (Amnistia Internacional Espanya).

A l’hora habitual este dimecres 16 de maig s’ha projectat en la Nau-Universitat de València el llargmetratge "Redacted" que va obtindre el Lleó de Plata en la Mostra de Venècia de 2007. La nostra invitada, la periodista, escriptora i professora universitària Lola Bañón, s’ha dirigit al nostre públic narrant la Guerra d’Iraq en primera persona. El seu testimoni ha permés acostar-nos a la realitat de les víctimes civils d’aquella guerra i dels conflictes que posteriorment s’han anat produint en la regió. L’Aula Magna al complet és un indici clar de què el nostre treball pels Drets Humans té gran acceptació, el públic ha col·laborat firmant les cartes que teníem preparades per a l’ocasió i que han de permetre una vida més segura per als civils en l’actual conflicte de Síria. La nostra pròxima i última cita amb el cine, per a este curs, és el 13 de juny amb la projecció de "Maduixa i xocolate".
Vos esperem.

Més informació sobre el Cicle de cine de Drets Humans.
Més informació sobre els actes “No es pot reprimir a la Primavera”.

El punto de partida de la conferencia será el Informe “Eso es lo
 que nosotras queremos, que se haga justicia”.

 Impunidad por actos de violencia sexual cometidos contra mujeres en el conflicto armado en Colombia. Amnistía Internacional 2011.

 Se presentará brevemente el contexto del conflicto armado y su efecto desproporcional en las mujeres.

 A cargo de Betty Puerto Barrera, defensora colombiana de los
 Derechos Humanos en clave femenina.

Fa uns anys Amnistia Internacional València va adoptar un cas que ens va commoure : Patrick Okoroafor. Tenía 14 anys quan va ser detingut en 1995, i 16, quan va ser condemnat a mort por robatori a mà armada, condemna que després es va commutar per la de cadena perpètua.

Cal assenyalar que el propi Tribunal Suprem de l’Estat d’Imo en 2001 va declarar el juí nul i sense efecte, a pesar d’açò Patrick no va ser posat en llibertat, va seguir empresonat (en la pràctica detenció indefinida) en la presó d’Aparta mentres la seua salut empitjorava dia a dia.

Amnistia Internacional va considerar que el juí de Patrick Okoroafor va ser d’una flagrant injustícia, i va demanar des de 2008 la seua llibertat immediata i incondicional.

El camí va ser ardu, en 2009, la condemna de reclusió indefinida es va reduir a deu anys de presó. L’any següent, tornava a reduir-se a dos.

Finalment este 30 d’abril, Patrick ha quedat en llibertat!

"Quan Amnistia va començar a demanar la meua excarceració, i després de llegir alguns dels milers de cartes, postals i missatges que em van enviar els seus simpatitzants, vaig començar a confiar en que prompte, en un futur no molt llunyà, podria ser alliberat".

Ha declarat Patrick Okoroafor després del seu alliberament.

Des del Grup Local d’Amnistia Internacional València desde la més profunda emoció, volíem compartir la nostra felicitat i expressar el nostre agraïment a totes aquelles persones que com Pau Alabajos o Enma Get Wild van donar gratuïtament un concert, a l’actor Pau Gregori que va col·laborar en la realització d’una performance, als col·legis que li van enviar les seues postals, a les persones que li van felicitar pel seu aniversari, als que van escriure o ciberactuaron exigint a les autoritats nigerianes el seu alliberament, a Manuel, a Marisa, a Stephanie, a Varuna, a Mª Jesús, a Marta, a Maribel… als i les activistes que van lluitar perquè Patrick no desapareguera vençut per l’oblit i la indiferència en una fosca presó.

Per a la llibertat sagne, lluite, pervisc

Per a llibertat

Miguel Hernandez

En un acte organitzat en col·laboració amb la Nau-universitat de València, l’historiador i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Fontana, catedràtic emèrit d'Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra, ha conferenciat este 3 de maig sobre la problemàtica de la realitat actual, dins dels actes englobats en el cicle: "No es pot reprimir la Primavera" que el grup de València d’Amnistia Internacional està duent a terme.  En un entorn com el Paranimf i amb una afluència extraordinària de públic anava acompanyat en la taula per Antonio Ariño, Vicerector de Cultura; la professora Teresa Moltó; i un activista d’Amnistia Internacional. En l’exterior, es van disposar uns fulls dirigides a les autoritats de Síria, Egipte i Colòmbia i a disposició del públic assistent per a demanar que es complisquen els drets humans.

El dimecres 18 d’abril ens hem reunit en les aules seminari de l’edifici de la Nau-universitat de València dins d’unes jornades dedicades a la “Primavera Àrab”, una sèrie d’actes realitzats en col·laboració amb altres entitats, i aprofitant la programació del Cicle de Cine sobre Drets Humans que, en la seua segona edició, va començar el seu camí en el passat mes de setembre.

Després de l’oportuna presentació de l’acte ha donat començament el llargmetratge “Osama” del director Siddiq Barmak. A continuació la ponència del periodista Vicente Montagut, especialista en Orient mitjà, que ens ha parlat de la seua experiència a Afganistan i més particularment sobre els problemes de la infància, la dona i tot això en relació amb les revoltes que acaben de complir un any. Abans de finalitzar i amb l’esperança que la “Primavera no es pot reprimir” s’ha obert un animós col·loqui entre les persones assistents, persones que abans d’anar han estampat les seues firmes en els nostres fulls que teníem preparades per a l’ocasió i el destí dels quals és demanar a distintes autoritats perquè vetlen pels drets humans de milers de víctimes, especialment xiquetes, xiquets soldat, i manifestants sirians i egipcis. La pròxima cita per al Cicle de Cine és el 16 de maig, i per a la conferència relacionada amb la “Primavera àrab” el dia 3 de maig amb l’assistència de l’historiador Josep Fontana, catedràtic emèrit d’Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

Més informació sobre el cicle de cine i Drets Humans.

Més informació sobre els actes “No es pot reprimir la Primavera”.

 “Vaig eixir amb un amic i em vaig trobar amb un agent de policia, a qui havia conegut per mitjà d’una amiga, que era la seua nóvia. Em va dir que fórem a l’apartament a escoltar música. Jo vaig ser una estona. Quan arribem, ell va tancar la porta i va apagar la llum. Llavors em va espentar al llit i va començar a llevar-me la roba. Vaig intentar cridar, però ell em va tapar la boca. Quan vaig arribar a casa no tenia valor per a dir-se’l a la meua mamà”.

Com Dora milers de dones colombianes patixen abusos sexuals i no els denuncien. Eixa és la realitat oculta de Colòmbia, un país que aspira a ser desenrotllat però que mai podrà ser-ho mentres seguisca vigent (a pesar dels seus intents de silenciar-ho i amagar-ho) el drama de la violència sexual.

Des d’Amnistia Internacional es fa visible l’invisible amb actes com el que va tindre lloc el passat 4 de març en la Plaça de la Mare de Déu de València. Ha arribat l’hora de no apartar la mirada i lluitar contra la impunitat d’un crim, l’abús sexual contra dones i xiquetes, que deixa després de de si un rastre de vides desfetes. És moment que els Estats assumisquen responsabilitats i porten davant de la justícia als culpables d’estos casos. Fem per fi visible l’invisible. Prou de violència sexual contra dones i xiquetes a Colòmbia.

Més informació sobre Violència sexual contra dones i xiquetes en la República Democràtica del Congo i Colòmbia.

L'informe Un any de Rebel·lió, d'Amnistia Internacional, descriu els esdeveniments d'un any històric i tumultuós, en el qual hi ha dolor i tristesa, però en el qual també s'ha difós molta esperança, tant dins de la regió com més enllà de les seues fronteres.

Aquest informe detalla com els moviments de protesta de tota la regió, encapçalats en molts casos per joves i en els quals les dones van ocupar un lloc central, han demostrat una sorprenent resistència davant una repressió en ocasions alarmant, no deixant-se enganyar per reformes que pràcticament no suposen diferència respecte al tracte que reben de la policia i les forces de seguretat.

Volen canvis concrets en la manera en què són governats, i volen que els responsables dels delictes comesos en el passat rendeixin comptes dels seus actes. No obstant això, els persistents intents dels Estats d'oferir canvis superficials, de fer marxa enrere als assoliments aconseguits pels manifestants o, simplement, de sotmetre a la seua població mitjançant la brutalitat revela que, per a molts governs, l'objectiu segueix sent la supervivència del règim.

Amnistia Internacional, Enginyeria sense Fronteres i la Universitat de València, us conviden a reflexionar sobre uns esdeveniments que se succeeixen a escassos quilòmetres de distància i que, no sabem en que mesura, però indubtablement determinaran les nostres vides.

Els actes, se celebraran a l'edifici de la Nau- Universitat de València,(Universitat, 2) a les 19:00 hores excepte la conferència del 3 de maig que serà a les 18:30.

Les pel·lícules i el col·loqui del cicle de Enginyería sense Fronteres "Resistències i Dissidències" es projectaran en el Jardí Botànic (Quart, 80) Divendres 4 i 11 de maig. La pel·lícula del 18 de maig als cines Babel, (Vicente Sancho Tello, 10). Previ a la projecció, a les 18:50, els dies 4, 11 i 18 de maig es realitzarà una petita representació (performance) al·lusiva al tema del cicle.

L'entrada a tots els actes és gratuïta.

Programa:

-. 18 d´abril. Projecció de la pel·lícula: Osama

Cicle de Cinema i Drets Humans, Amnistia Internacional.

Direcció: Siddiq Barmak.

Any: 2003.

País: Afganistan.

Tema: “Osama” és nom d'home però serà una nena qui adopte aquest nom per passar desapercebuda davant els Talibà. Són els anys durs d'aquest règim, l'opressió política, religiosa i social són moneda corrent. La difícil situació de les gents és un agreujant; encara que el pitjor de tot és la violència de l'home contra la dona. “Osama”, la nostra nena, farà tot el possible per mantenir a la seva família, quan arribe a l'escola estarà exposada al fet que es descobreixi la seua veritable identitat.

Col·loqui amb Vicente Montagud. Periodista. Ha cobert els conflictes de Kosovo, Afganistan, d’Iraq, Israel-Palestina, Líban i, recentment, les revoltes als països àrabs. Va ser guardonat amb el Premi Ortega i Gasset de periodisme.

-. 3 de maig. Conferencia i col.loqui.

Conferencia i col·loqui de l'historiador Josep Fontana, catedràtic emèrit d'Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra, autor d'entre les seves nombroses publicacions del llibre Pel ben de l'imperi. Una història del món des de 1945 . Obra de referència que explica com el nou ordre mundial sorgit després de la Segona Guerra Mundial es converteix setanta anys després en un desordre econòmic sense precedents. Anàlisi de la història contemporània que inclou les causes que donen origen a la primavera àrab.

-.4 de maig. Projecció de la pel·lícula: Nadie sabe nada de gatos persas.

Cicle Resistències i Dissidències, Enginyeria sense Fronteres.

Direcció: Bahman Ghobadi.

Any: 2009.

País: Iran.

Tema: La repressió de la llibertat d'expressió i de creació artística sota règims islàmics sobrevinguts en societats molt antigues i amb alt nivell de desenvolupament cultural i econòmic, com a exemple el circuit de música underground de Teheran.

Col·loqui amb Samuel Sebastian cineasta i dramaturg valencià. La seva pel·lícula La pausa dels morts va ser retirada per ell mateix del Festival de Cinema de Teheran com a protesta pública pels abusos i tortures del governo iranià.

-. 10 de maig. Conferència i col.loqui: "De la resistència quotidiana a la revolució: baltagiya i hooligans en Tahrir".

Conferència i posterior col·loqui de José Sánchez Garcia. Doctor en Antropologia Social i Cultural i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investigador sobre la importància social i religiosa de llocs i comportaments de comunitats ètniques o religioses d'Orient Mitjà i Nord d'Àfrica.

-. 11 de maig. Projecció de la pel·lícula: La batalla d´Alger.

Cicle Resistències i Dissidències, Enginyeria sense Fronteres.

Any: 1965

Direcció: Gillo Pontecorvo

País: Itàlia-Algèria.

Tema: El conflicte algerià des de la descolonització fins a l'actualitat. Els moviments d'alliberament nacional en el nord d'Àfrica, la lluita armada com a alternativa al segle XX.

Col·loqui amb Alí Ait Mouhoub. Periodista Algerià col·laborador de mitjans com “El Watan”; Jour d´Algérie; “Racines-Izuran”, Liberte, Maghreb, "Algèria" entre d’altres. Fundador i Director general del Festival Internacional de Cinema per a la Integració de València.

-. 16 de maig. Projecció de la pel.licula: Redacted.

Cicle de Cinema i Drets Humans, Amnistia Internacional.

Direcció: Brian De Palma.

Any: 2007.

País: Estats Units.

Tema: l'Iraq, Mahmudiya, març de 2006. L'ocupació americana del país està en el seu apogeu. Un grup de soldats se salta les normes de la guerra i perpetra un dels crims més sonats des que Estats Units decidís ocupar el país àrab. Aquesta pel·lícula, que va obtenir el Lleó de Plata en el festival de Venècia, està basada en fets reals que van motivar la denúncia d'Amnistia Internacional.

Col·loqui amb Lola Bañón, escriptora, periodista i professora universitària especialista en nord d'Àfrica i Orient Mitjà.

-.18 de maig. Projecció de la pel.licula: Cairo 678. 

Cicle Resistències i Dissidències, Enginyeria sense Fronteres.

Es projectarà als Cines Babel, de València.

Any: 2010

Direcció: Mohamed Diab

País: Egipte

Tema: El setge i les agressions sexuals en l'espai públic. Les dones musulmanes, gènere i classe.

Diferències i similituds. Mes allà del tòpic, mes allà del vel. Parlant d'elles.

Col·loqui amb Awatef Keiti, Doctora en Comunicació amb especialitat en Gènere professora de la Universitat de València.

-. 30 de maig. Conferencia i col.loqui: “No es pot reprimir la primavera”.

Jihene Mokdad, tunisiana activista d'Amnistia Internacional, coordinadora del Grup 1 Nord d’Àfrica. Presentarà els informes mes recents d'Amnistia Internacional sobre Nord d’Àfrica i Orient mitjà.

Neil Sammonds, britànic, investigador d'Amnistia Internacional, ha viscut a diversos països musulmans i coneix molt d'a prop la realitat d'Orient Mitjà i el Nord d'Àfrica. Parla àrab amb fluïdesa i castellà. Gràcies a les seves investigacions durant els últims mesos, Amnistia Internacional disposa d'un mapa bastant precís de les violacions de drets humans que el règim d'Al Assad està cometent a Síria

Dissabte passat, 24 de març, en el Col·legi Major Rector Peset, el Grup de València d’Amnistia Internacional va celebrar la seua Assemblea Anual.

Els i les activistes del Grup, que compte ja amb el suport de més de 4,000 socis i sòcies, van fer un balanç de les activitats exercides en el últim any i es van establir les línies d’acció per al 2012, d’acord amb les prioritats establides per la Secció espanyola d’AI en el marc del moviment internacional, renovant el seu compromís amb la defensa de els drets humans en el món. A més, es va procedir a la renovació de càrrecs en la Junta de coordinació, triats entre les persones actives del Grup.

Entre les decisions que aprova l’Assemblea, destaca l’acord unànime de fer pública la següent petició dirigida al Govern espanyol, concretament al Ministeri de l’Interior, traslladada també a les autoritats autonòmiques:

“Amnistia Internacional demana al Ministeri de l’Interior que reconega la existència dels controls discriminatoris i que anul·le les mesures que l’inciten, com les quotes de detencions mínimes d’immigrants irregulars que existixen en certes comissaries”

La política de control de la immigració ha degenerat en la discriminació policial de persones, tant estrangeres com espanyoles, en funció de la seua ètnia o per ser sospitosos pel color de la pell.

Estos controls policials de caire racial, que tenen com a objectiu detectar immigrants en situació irregular, porten a la detenció arbitrària de persones. L’ús del caire racial no sols és discriminatori, sinó que està prohibit pel dret internacional, no és eficaç ni representa una bona pràctica policial i afecta la integració de persones migrants.

El Grup de València d’Amnistia Internacional se suma amb esta petició a la Campanya iniciada a nivell estatal per l’organització el passat 21 de març, Dia Mundial per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, que té com objectiu aconseguir la mobilització conjunta de persones migrants, minories ètniques, xarxes veïnals, professors i  organitzacions per a aconseguir un canvi en el respecte als drets humans, reclamant el dret de les persones a no ser discriminades en cap concepte.

Documentació addicional:

“Pareu el racisme, no a les persones: Perfils racials i control de la immigració a Espanya”.

Este acto pretende solidarizarse con los activistas de la Primavera  Árabe bajo el eslogan:No se puede reprimir la primavera.

Durante la mañana se realizará un taller de confección de flores como símbolo de la Primavera Árabe. Que posteriormente se pegarán en un cartel formando la palabra solidaridad, el cartel  será enviado a las organizaciones  de defensa de derechos humanos como muestra de solidaridad y apoyo.

Simultáneamente habrá un punto de información sobre la situación en Egipto y Siria, además se recogerán firmas para enviar a los Gobiernos respectivos exigiendo  el respeto de los derechos humanos.