El punto de partida de la conferencia será el Informe “Eso es lo
 que nosotras queremos, que se haga justicia”.

 Impunidad por actos de violencia sexual cometidos contra mujeres en el conflicto armado en Colombia. Amnistía Internacional 2011.

 Se presentará brevemente el contexto del conflicto armado y su efecto desproporcional en las mujeres.

 A cargo de Betty Puerto Barrera, defensora colombiana de los
 Derechos Humanos en clave femenina.

Aquest acte pretén solidaritzar-se amb els activistes de la Primavera Àrab sota l'eslògan: No es pot reprimir la primavera.

Durant el matí es realitzarà un taller de confecció de flors com a símbol de la Primavera Àrab. Que posteriorment s'enganxaran en un cartell formant la paraula solidaritat, el cartell serà enviat a organitzacions de defensa de drets humans com a mostra de solidaritat i suport.

Simultàniament hi haurà un punt d'informació sobre la situació a Egipte i Síria, a més es recolliran firmes per enviar als governs respectius exigint el respecte dels drets humans

“Somos el pueblo que matará la humillación y asesinará la miseria,
 ¿no oyes sus gritos, sus alaridos?”
 
 Estos versos han llevado a la cárcel a Ayat al-Qarmezi, poetisa bahreiní. Fue condenada el 12 de junio a un año de prisión por un tribunal militar, por el delito de haber participado en manifestaciones ilegales, alterado la seguridad pública y hacer apología del odio al régimen.
 
 Tras la lectura del poema, dirigido al Rey, durante una concentración convocada en la capital, Manama, en demanda de reformas, Ayat fue denunciada y se vio obligada a entregarse., después de que miembros de las fuerzas de seguridad enmascarados irrumpieran en casa de sus padres al menos dos veces y amenazaran con matar a sus hermanos si no lo hacía.
 
 Durante los primeros 15 días Ayat estuvo detenida en régimen de incomunicación. Afirma que fue golpeada y torturada con descargas eléctricas. Apenas pudo ver a su familia durante el juicio, celebrado ante el Tribunal de Seguridad Nacional de Primera Instancia, de carácter militar, lo cual constituye una infracción directa de las normas internacionales sobre juicios justos.
 
 
 

Sonia Pierre va morir d'un atac al cor el 4 de desembre de 2011. Només tenia 48 anys i era una destacada defensora dels drets humans al continent americà. Va advocar incansablement pels drets de les dones i per la igualtat de drets i el respecte dels migrants haitians i dels dominicans d'ascendència haitiana a República Dominicana. Era la directora executiva de l'organització de drets humans Moviment de Dones Dominico-Haitianes, MUDHA (http://kiskeya-alternative.org/mudha).

 El grup local d'Alacant ha mantingut en els últims anys una campanya per denunciar la fustigació i les amenaces que va patir pel seu treball per detenir la discriminació contra la Comunitat Haitiana a Santo Domingo i instar al govern de la República Dominicana a garantir mesures de protecció per a aquesta defensora de Drets Humans.

 Lamentem la seua pèrdua i compartim el dolor dels seus familiars.

El diumenge, 11 de desembre, celebrarem juntament amb la Coordinadora Valenciana d'Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament el dia dels Drets Humans.

 La celebració tindrà un caràcter festiu sense oblidar la denúncia i reivindicació del compliment dels deures i obligacions dels governs per garantir aquests drets.

 L'acte tindrà lloc a la Ciclovía d'Alacant (a l'av. Joan Baptista Lafora costat de la plaça Porta del Mar) i començarà a les 9:30 amb la Marató de Recollida de Signatures. Sobre tres casos relacionats amb la llibertat d'expressió.
 Posteriorment a les 11 es farà el lliurament de dorsals als participants en la pedalada que començarà a les 12.
 Per finalitzar es farà lectura d'un manifest i gaudirem de l'actuació de "Cia. Persona-Je ".
 Hi haurà globus, música i moltes ganes de gaudir.

 ¡¡VINE A COMPARTIR AQUEST DIA DE FESTA AMB NOSALTRES!!

Durant 24 hores, de les 11:30 del dissabte 10 de desembre a les 11:30 del diumenge 11 de desembre, grups d'activistes de més de cinquanta seccions d'Amnistia Internacional de tot el món estaran recollint signatures per tres casos individuals relacionats amb la Llibertat d'Expressió.

   Camp penitenciari per a presos polítics Yodok a Corea del Nord.

   HalilSavda, objector de consciència turc.

   HanadiZahlout, activista siriana.

El grup d'Alacant participarà en aquesta acció el diumenge 11 de desembre a partir de les 9:30 en els actes de celebració del Dia Internacional dels Drets Humans que es celebraran a la Ciclovía d'Alacant.

CONEIX ELS CASOS

1 .- Camp penitenciari per a presos polítics Yodok a Corea del Nord

Oh Kil-man va sol licitar asil polític a Dinamarca el 1986, es va veure obligat a deixar la seua dona i les seues dues filles a Corea del Nord. Com Oh no va tornar al seu país, la seua família va ser enviada a Yodok el 1987.

Yodok és un dels sis camps penitenciaris que es coneixen al país, en els quals es calcula que al voltant de 200.000 presos polítics i les seues famílies estan empresonats sense haver estat sotmesos a judici o després de processos summament injustos. Els interns, inclosos els nens, són torturats i obligats a treballar en condicions perilloses. Els presos pateixen malalties cròniques, i molts moren a la presó o poc després de quedar en llibertat.

El govern nord-coreà nega que existisquen aquests camps per a presos polítics.

2 .- Halil Savda, objector de consciència turc.

El defensor de drets humans Halil Savda s'exposa al continu risc de ser empresonat per expressar lliurement el seu suport als objectors de consciència a través d'articles, entrevistes, discursos i del lloc web Savas Karşıtları (Opositors a la guerra).

Des de 2004 l'han detingut en múltiples ocasions i fa poc va ser condemnat a 100 dies de presó per les seues activitats pacífiques. El 2007, durant una de les seues estades a la presó, va ser sotmès a maltractaments.

A Turquia no existeix un servei civil alternatiu al servei militar obligatori, i es segueix processant als objectors de consciència.

3 .- Hanadi Zahlout, activista siriana.

Hanadi Zahlout, nascuda el 1982, és activista dels drets de les dones i membre dels Comitès de Coordinació Local, xarxa de comitès que s'encarreguen d'organitzar i planejar manifestacions.

Va ser detinguda juntament amb altres joves el 4 d’agost.Se han presentat càrrecs contra Hanadi Zahlout, juntament amb altres sis activistes que han estat acusats de delictes d'incitació a participar en protestes, relació amb altres activistes notables i pertinença a una organització secreta.

A Amnistia Internacional li preocupa que puga haver estat detinguda i acusada únicament per l'exercici pacífic del seu dret a la llibertat d'expressió i reunió.

El Grup local d'Alacant d'Amnistia Internacional realitzarà la projecció d'un documental sobre La Comunitat de Pau de San José de Apartadó, a continuació tindrà lloc una xarrada-col · loqui a càrrec de NOELIA TUBERQUIA SALES i JESÚS EMILIO TUBERQUIA POTA, membres de la Comunitat de pau de San José de Apartadó que realitzen una gira per Europa.

 La tragèdia de drets humans que acompanya als 45 anys de conflicte armat intern de Colòmbia ha devastat la vida de milions de persones: entre tres i quatre milions han hagut de desplaçar internament a causa de la violència, i moltes segueixen enfrontant-se a un futur incert .
 Algunes comunitats s'han unit per demanar a totes les parts enfrontades - paramilitars, forces de seguretat i grups de guerrilla - que respecten el seu dret com a civils a no veure's involucrades en el conflicte. Una d'aquestes comunitats és la Comunitat de Pau de San José de Apartadó, al municipi de Apartadó, departament d'Antioquia. El 1997, algunes de les comunitats que componen San José de Apartadó es van declarar Comunitat de Pau i es van comprometre a no participar en el conflicte ni deixar-se involucrar en ell. Els membres de la Comunitat de pau es neguen a empunyar armes o a proporcionar informació o suport logístic a qualsevol de les parts enfrontades. A canvi, els demanen que no entren en les seues comunitats i que respecten seua decisió de no participar ni col · laborar amb cap d'elles.

Hakamada Iwao porta condemnat a mort des de 1968. En
 1966 va ser declarat culpable en un judici injust pel
 assassinat del cap de la fàbrica on treballava, la seua dona
 i els seus dos fills. Des de llavors, i com a conseqüència de
 els anys que va passar reclòs en règim d'aïllament,
 pateix una malaltia mental. El risc d'execució és
 constant a menys que reba l'indult del ministre de
 Justícia o se li concedisca la celebració d'un nou judici.
 Hakamada és un dels presos que porta més temps en
 espera d'execució al Japó, i en tot el món

Les autoritats estatals, els propietaris de les terres privades i la
 comunitat Sawhoyamaxa han signat un acord com a primer pas cap a un
 procés d'adquisició de les terres ancestrals de la comunitat. Els
 propietaris estan disposats a vendre la terra i l'Estat l'adquirirà.
 A més de retornar les terres a la comunitat l'Estat està obligat per
 la Cort Interamericana de drets humans a crear un programa i un fons
 de desenvolupament comunitari d'un milió de dòlars. Carlos Mareco, el
 líder de la comunitat, ha manifestat que aquest acord és molt esperançador
 i ha instat el govern a complir i a prendre totes les mesures
 necessàries per evitar retards innecessaris. Aquest és el primer pas per
 que la comunitat puga tornar a la seua terra després de molts anys de
 lluita.

 Per la seua banda, la comunitat indígena Yakye Axa ha acceptat una oferta de
 terres alternatives. Els seus representants legals estan en converses
 amb les autoritats estatals pertinents i esperen que es produïsquen
 avanços en aquesta oferta. Amnistia Internacional respecta i dóna suport qualsevol
 decisió de la comunitat relativa a l'acceptació de terres alternatives,
 donades les dificultats que enfronten i la seua situació d'alta vulnerabilitat
 que viuen. Amnistia Internacional ha recomanat que qualsevol proposta
 de terres alternatives es realitze garantint el respecte del procés de
 presa de decisions de la comunitat, proporcionant tota la informació,
 d'acord amb els requisits de consentiment lliure, previ i informat.

"Peces Negros" és un muntatge teatral realitzat pel Grup Adults del Taller d'Arts Escèniques del Campello, que ve gestionant Almadraba Teatro des de fa 22 anys.
 Basat en textos de Yolanda Pallín i Angélica Liddell és una obra que ens parla de la xenofòbia, el racisme, la ignorància, ... que es manifesta de moltes formes: violència directa, manipulació mediàtica, ... Uns textos que criden a la indignació ia reflexionar sobre la intolerància i l'odi en la societat actual.
 El muntatge està dirigit per Iván Jiménez Lorenzo, vicepresident d'Almadrava Teatro i membre fundador de la companyia teatral In-Extremis. És actor i director del Grup Adults des de fa 6 anys.

 Venda d'entrades:

 ServiCAM
 https://seguro.cam.es/teleentrada/ServicamServlet
 Preu entrada 5 €, benefici íntegre per Amnistia Internacional.

 AULA CAM ALACANT
 Avda Doctor Gadea, 1 Alacant 03.003

 Dissabte 24 setembre 2011, 20:00 hores.